Una història que retorna.

El projecte que l’artista ha titulat «Filtracions» és una reflexió sobre les ambicions humanes eternes i els desitjos de conquesta que, al llarg del temps, es repeteixen sense fi. Mentre la tragèdia és llunyana, ens sembla aliena; però quan la guerra s’acosta, la fràgil frontera entre el nostre present i les catàstrofes del passat es dissol.

És també una meditació sobre la violència —part indestriable de la naturalesa humana— que, una i altra vegada, condueix a l’anihilació de civilitzacions senceres i empeny tota la humanitat cap a l’autodestrucció.

La instal·lació conjuga la imatge d’un museu adormit, llumins consumits, fragments d’arquitectura d’imperis caiguts. La motllura barroca del sostre s’ha inflat i en regalima aigua fosa que cau en beines ennegrides. De la profunditat del guix i la calç emergeixen, com floridura o com fantasmes d’antics frescos, fragments de gravats sobre les guerres colonials d’Alexandre el Gran. A la taula on s’escola l’aigua, els mapes geogràfics s’estoven i es desdibuixen: països, ciutats i camps de batalla se superposen i esborren els seus límits.

Els herois dels reportatges de guerra de Robert Capa s’entrellacen amb guerres antigues filtrades a través de la recepció del classicisme francès; fragments de gravats de Gérard Audran, Barthel Beham i Francisco de Goya. Figures humanes s’agiten en l’agonia i el dolor.

Aquí hi ha la tragèdia i l’horror de la guerra, la protesta i la impotència, el cercle etern de violència, caos i destrucció que es cargola en una espiral devastadora, engolint pobles i civilitzacions i arrossegant-les cap a l’abisme. Hi ha, alhora, una altra espiral paral·lela —la del progrés tècnic— que s’accelera amb tanta força que ja pot esborrar el planeta de la capa de la terra.

No és una bogeria sotmetre’s a les pròpies ambicions? Podrem aturar-nos abans d’arribar a l’autodestrucció? O l’agressió és tan profunda en la nostra naturalesa que ens resulta impossible trencar el rumb cap a la catàstrofe? Està condemnada la civilització a desaparèixer

Dmitry Sirotkin (Sant Petersburg, 1969) és fotògraf i artista visual. Des del 2013 treballa com a artista-fotògraf del Museu Estatal de l’Ermitage, i és membre de la Unió d’Artistes de Rússia. Amb una trajectòria de més de vint exposicions individuals i nombroses col·lectives a Rússia, Alemanya i Canadà, les seves obres formen part de col·leccions públiques internacionals. Ha publicat setze catàlegs i ha participat en fires d’art de prestigi com la Fira de Frankfurt o la FIAC de Moscou.

El divendres dia 10 d'octubre (Sales del segon pis, 19 h), l'artista oferirà una visita guiada. Més informació i inscripcions aquí.