Parlar de límits és parlar, normalment, del que separa una cosa d'una altra. «Límit» ve del llatí «limes» que significa frontera o contorn, però també designava el caminet que separa un camp d'un altre. En tot límit, doncs, transita quelcom singular i diferent del que trobarem en les parts que, a través d'ell, justament, queden separades. Vist així: quins són els límits de la nostra democràcia? Quines realitats transiten al llarg dels límits de la democràcia? Quins límits la fan pensable? Quines limitacions la fan possible?

Joan Vergés Gifra és professor de Filosofia Moral de la Universitat de Girona i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Els seus interessos principals són la teoria del nacionalisme, el pluralisme, la diversitat religiosa, la història de la intel·lectualitat catalana i la filosofia política contemporània, especialment John Rawls, de qui ha traduït Una teoria de la justícia. Ha estat coordinador per Espanya de la Bloomsbury Encyclopedia of Philosophers i actualment dirigeix el projecte de digitalització i ampliació del Diccionario de Filosofía de Josep Ferrater Mora. En el seu darrer llibre, La protesta i la queixa, distingeix aquests dos conceptes i analitza com el nostre règim democràtic és capaç de gestionar la protesta, però té dificultats amb la queixa.